Text disponible en els següents idiomes:
Europa 2066, els actius que pensaven prendre la jubilació són cridats per l'Estat a col·laborar en una reforma ecològica, condició sine qua non per accedir a les seves pensions. Prepareu-vos, la reforma és inevitable...
Una terra de gent gran i amb experiència que finalment podrà decidir si llença el despertador o si el col·loca en una maleta. Una gent que podrà elegir què hi posa a la maleta. Gent que tindrà clar si banyador o bastó de muntanya, amb factor de protecció solar de 60 o 120. Hotel o aparthotel. Apartament o tenda de campanya. Complements vitamínics, Viagra o pastilles per l'artrosi. Balnearis o centres d'estètica. Gent que té a mà la seva llibreta d'estalvis i el pla de pensions perquè ha estat previsora. L'enhorabona! Ara ja no és metge, ni mestre, ni manobre, ni venedor. Ara és vostè una persona lliure.
Aquells que en aquests moments connecten amb les seves famílies gràcies a la tecnologia, descobriran com els seus fills carreguen els néts al cotxe. Amb l'únic propòsit d'estalviar-se la cangur a partir d'avui. I en qualsevol moment el jubilat novell pot ser víctima d'una visita, el seu encantador nét o néta que saltarà pel sofà, picarà de peus i tot i així li despertarà certa tendresa. Perquè és sang de la seva sang. I perquè en certa manera estan en perill d'extinció. Gent que haurà de decidir entre la seva família i la seva vida. Entre fer una maleta o desfer-la. Entre quedar-se amb els diners de la pensió o bé compartir-la amb els fills.
Perquè si decideix tancar la maleta i anar-se'n a l'altra punta d'Europa, potser quan arribi a la destinació se sorprengui de com ha canviat tot. I decideixi tornar.
Deu. Nou. Vuit. Set. Sis. Cinc. Quatre. Tres. Dos. U... Feliç Any Nou 2066!!!
Europa, aquesta terra de fàcil matemàtica on el que treballa suma i el que es retira resta. Aquesta terra on l'economia aconsegueix fer trontollar tot un continent, inaugura un seguit de campaments que es troben en fase experimental. Els escollits que pensaven jubilar-se durant el 2066 han estat cridats per a col·laborar amb una mena de reforma ecològica. Això si volen cobrar la pensió. Per això se'ls ha internat en campaments.
La Nicoletta, per exemple, ja volia fer alguna cosa com aquesta, només que de manera lliure. Una hora al dia hauria estat bé perquè es medica per la depressió i ha passat molt de temps de baixa. L'Estat ha estat pagant la seva depressió durant anys. I això és el que va sentir: «Nicoletta Vlasak, ens consta la seva col·laboració en diverses ONG d'Amèrica Llatina entre el 2030 i 2040 així com diversos viatges a l'Àfrica entre el 2041 i 2043. Donat que ha cotitzat poc i que gaudeix des de fa cinc anys d'una paga de viduïtat... El seu número de la Seguretat Social ha estat elegit per a la missió Campament C: "Europa contra la pluja àcida!". Aquesta missió consistirà en plantar arbres durant un període de cinc anys. La seva casa serà llogada i en acabar la missió se li retornaran les claus».
En Miguel ja havia dissolt tres comprimits de porc a l'arròs blanc quan la seva pantalla virtual va desplegar-se. «Ens consta un augment de colesterol al seu metabolisme en els darrers dos minuts. Donat que té hipertensió i que el seu pes és de 148 quilos, podria confirmar-nos si pretén suïcidar-se?». I en Miguel va dir: «No voldran que em suïcidi ara que estic a punt de jubilar-me! M'he passat tota la vida aixecant-me a les cinc, tota la vida amb el camió amunt i avall, de punta a punta d'Europa, carregant i descarregant...» I afegí: «Tinc una hèrnia i reuma. Ara el que més vull és oblidar-me del camió i agafar la canya de pescar». I allí, assegut i una mica incrèdul va sentir: «Miguel Pontes, donat el seu sentit de l'humor, recordar-li que el seu número de la Seguretat Social ha estat elegit per a la missió Campament F: "Europa torna la vida als rius".»
Quan a l'habitatge d'en Pietro va obrir-se una finestra virtual, fou l'Elizabeth qui va fer clic: accepto conferència desconeguda. Perquè en realitat esperava una visita virtual dels seus néts. Aleshores l'Elizabeth va cridar: «Pietro!» I en Pietro va començar a escoltar, els ulls com plats. I va corroborar: «Efectivament, cinc anys que cobro la pensió». I va anar llegint els documents oficials que signava digitalment. Fins que va sentir: «Pietro Schieder, acaba de renovar la seva jubilació. És una llàstima que no vulgui col·laborar amb la causa: "Europa converteix l'aigua en gel". Una missió als pols». I en acabar ambdós sentiren: «Elizabeth Toderas, tres avortaments, dos fills i una filla. Vostè es jubila al març. Recordar-li que la seva missió comença l'1 de març al Campament A: "Europa. Clonació de dones fèrtils". Recomanar-li que es prepari físicament durant aquest període.»
En Jacques ja esperava una videoconferència com aquesta. S'encenia la pantalla quan digué: «Estic impacient per començar la missió. Arresteu-me!» Només que el seu número no havia resultat elegit. Per tant podia gaudir de tots els avantatges d'un jubilat amb sort. «Jacques Zola, sentim comunicar-li que no hem reservat cap missió per a vostè. Hem deixat que fes crítica de tot el que volgués, perquè de fet, ja no queda gent que compri llibres electrònics. Per una altra banda el seu número de la Seguretat Social no ha entrat al sorteig perquè no podem arriscar-nos que les seves paraules esvalotin el galliner.»
I així, els mandataris que signaren el veritable projecte "Europa contra la vellesa" començaren a veure els primers fruits: suïcidis, infarts, morts per esgotament, morts naturals i intents fallits de fugida. Tot degudament controlat pels ex-presoners que dirigeixen els campaments. Per una altra banda, la reforma ecològica que prometeren ha estat un autèntic fracàs. Tot i que això ja se sabia molt abans de signar. I ara és quan comença la recerca de planetes habitables.
Lectura
