Núria Añó (Lleida, 10 de febrer de 1973), fins als dinou anys residí a Mollerussa. Cursà estudis de Filologia Catalana i Llengua Alemanya. És una novel·lista catalana i traductora, ponent en congressos i col·loquis internacionals, a més de membre del jurat en diversos concursos artístics internacionals.
Publicà la seva primera narració als disset anys i des d'aleshores alguns dels seus textos es troben editats en llibres com Dones i literatura a Lleida (Ajuntament de Lleida, 1997); VIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda (Ràdio Molins de Rei, 1997); Estrenes (Universitat de Lleida, 2005); Dossier sobre la vellesa a Europa (Cafè Babel, 2006); Escata de drac, núm. 8 (Ajuntament de Lleida, 2012); Des lettres et des femmes... La femme face aux défis de l'histoire (Peter Lang, 2013); Fábula, núm. 35 (Universitat de la Rioja, 2013); Issue 3. Grief (2014); Resonancias, núm. 127 (2014); Les romancières sentimentales: nouvelles approches, nouvelles perspectives, L'ull crític 17-18 (Universitat de Lleida, 2014); Letralia, Any XX (2016); Cien años del Genocidio Armenio: Un siglo de silencio (Editarx, 2016); Revista Narrativas, núm. 43 (2016); L'art de l'adaptation: féminité et roman populaire, L'ull crític 19-20 (Universitat de Lleida, 2016); April Issue, Nebula (2017); Cine y Literatura (Editorial Letralia, 2017); The Mother Tongue in a Foreign Land (Shanghai Writers' Association, 2017); Domuzime, núm. 4 (2017); Revista Literaria Visor, núm. 12 (2018); Exilios y otros desarraigos (Editorial Letralia, 2018); China Life magazine, núm. 151 (2018); Shanghai Get-Together (2018); Mémoires et écrits de femmes: La création féminine revisitée (L'Harmattan, 2019); Agapè. De l'amour dans le patrimoine littéraire (L'Harmattan, 2019) i a Priorat en Persona: Diccionari literari (Vibop, 2019).
La seva novel·la Els nens de l'Elisa (Omicron, 206) queda com a tercera finalista al XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, convocat per l'Editorial Planeta. En segueixen L'escriptora morta (Omicron, 2008), Núvols baixos (Omicron, 2009) i La mirada del fill (Abadia, 2012). El seu treball literari més recent El salón de los artistas exiliados en California (2020) és una biografia sobre la guionista Salka Viertel, una salonnière jueva coneguda a Hollywood durant els anys trenta com l'especialista en guions per a l'actriu Greta Garbo. OBRA TRADUÏDA: El maig del 2018 la seva segona novel·la, L'escriptora morta, publicada originalment el 2008, i que té com a temàtica principal la creació literària, el bullying, l'anorèxia o la desigualtat laboral, entre altres temes socials, es publica en castellà sota el títol La escritora muerta. Aquest projecte de traducció ha estat distingit pel centre IWTCR de Grècia. Més tard es publica en anglès (The Dead Writer. Traducció Debbie Garrick); en italià (La scrittrice morta. Traducció Cinzia Rizzotto); en portuguès (A escritora morta. Traducció Ana Brum); en francès (L'écrivaine morte. Traducció Noury Bakrim); en holandès (De dode schrijfster. Traducció Joannes W. M. Groenewege), en alemany (Die tote Schriftstellerin. Traducció Sarah Raabe) i en grec (I nekri singrapheas. Traducció Sofia Maria Mouzakiti). La novel·la Núvols baixos sobre el món del cinema, l'Alzheimer i de temàtica LGBT, es publica en anglès (Lowering Clouds. Traducció Eliza Graham); en italià (Nuvole basse. Traducció Cinzia Rizzotto), en portuguès (Nuvens baixas. Traducció Damiana Rosa de Oliveira), en alemany (Tiefe Wolken. Traducció Martina Ullrich), en francès (Nuages bas. Traducció Céline Sinsard), en grec (Hamila sinefa. Traducció Paraskevi Moutsiouna). També, la seva traducció al castellà ha estat guardonada amb una beca internacional NVL de Finlàndia (Nubes bajas. Traducció Núria Añó). També La mirada del fill surt en portuguès (O Olhar do Filho. Traducció Mariana Baroni); en francès (Le regard du fils. Traducció Lea Golder-Laude); en alemany (Der Blick des Sohnes. Traducció Marie-Claire Cruz Schwarz); en italià (Lo sguardo del figlio. Traducció Elena Stella); en grec (To vlemma tou yiou. Traducció Paraskevi Moutsiouna); en neerlandès (De blick van de zoon. Traducció Anne Verhaert) i en castellà amb el títol La mirada del hijo. La seva biografia sobre la guionista jueva Salka Viertel El salón de los artistas exiliados en California: Salka Viertel acogió en su exilio a actores, intelectuales prominentes y personas anónimas huidas del nazismo (2020) es publica també en anglès (The Salon of Exiled Artists in California: Salka Viertel took in actors, prominent intellectuals and anonymous people in exile fleeing from Nazism. Traducció Joannes W. M. Groenewege); en grec (To salóni ton exóriston kallitechnón stin Kalifórnia. Traducció Paraskevi Moutsiouna); en alemany (Der Salon der Exilkünstler in Kalifornien. Traducció Sarah Raabe); en portuguès (O Salão dos Artistas Exilados na Califórnia. Traducció Ana Brum); en francès (Le salon des artistes exilés en Californie. Traducció Ludivine Hannequin) i en italià (Il salone degli artisti esiliati in California. Traducció Elena Stella).
El seu relat de ficció 2066. Comença l'etapa de correcció (2006) ha estat editat a la revista europea Cafè Babel i traduït al castellà, anglès, francès, alemany, italià i polonès. D'altra banda, la versió anglesa de Presagi, relat contra la violència de gènere, es publicà el 2014 a la revista literària americana When Women Waken. L'assaig "The mother Tongue in foreign Lands" ha estat publicat en anglès i xinès al Wenhui Daily, un dels diaris més importants de la Xina. El seu assaig sobre Xangai A Catalyst City for Creativity ha estat publicat a l'anglès i al xinès a The collection of the 10th anniversary of Shanghai Writing Program, editat el 2017.
Menció de la seva obra al Dictionnaire des femmes créatrices (Éditions des femmes, 2013), a la revista literària Wilderness House Literary Review, de Massachusetts, o al núm. 179 de la prestigiosa revista Bravo Brasil on exposen: Núria Añó escreve originalmente em catalão e é considerada o maior talento revelado pela região de Barcelona no século 21. Aos 38 anos, está traduzida para o francês, inglês, alemão, italiano e polonês.
L'any 2009 i 2010 participa a la 1a trobada d'escriptors 'Priorat en Persona'. El 2013 i 2015 participa a les 'Jornades de les Lletres Ebrenques'.
El 2010 pronuncia una comunicació sobre creació literària titulada Tinta als dits. Un altre exemple d'escriptura, englobant-se en el Col·loqui internacional sobre escriptura femenina 'Des lettres et des femmes: l'écriture au féminin', organitzat pel grup de recerca Lipofrancume (Literatura popular francesa i cultura mediàtica) de la Universitat de Lleida.
El 2012 participa al Col·loqui internacional 'L'écriture de l'Histoire par les femmes' de la Universitat de Tunis amb una conferència titulada: L'Àustria postbèl·lica en l'obra 'Els exclosos' d'Elfriede Jelinek.
El 2012 participa al Congrés internacional 'Les novel·listes sentimentals: noves aproximacions, noves perspectives' de la UdL amb una intervenció sobre novel·la lèsbica titulada: Carol, Claire Morgan versus Patricia Highsmith, traduïda al francès i publicada a la revista d'estudis francesos i literatura comparada L'Ull crític.
El 2013 entra a formar part com a autora del programa per a centres docents "Autors a les aules. Itineraris de Lectura", que coordina la ILC, en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat.
El 2014 participa al Col·loqui internacional de la Universitat de Jaén 'Mémoires de femmes, mémoire de la double discrimination' (Écriture des femmes et minorités ethniques, migration, handicap et exclusion sociale), amb la ponència Salka Viertel: una artista exiliada del nazisme.
El 2014 participa al Congrés internacional 'Masculinidades en la ficción infantil y juvenil', que organitza el CSIC a Madrid, amb un estudi sobre la seva obra titulat Personatges adolescents a les meves novel·les.
El 2014 participa a la jornada científica 'Féminité, littérature et cinéma' de la UdL, amb l'article Greta Garbo a la pell de l'heroïna de Dumas. Una nova representació cinematogràfica de 'La dama de les camèlies'.
El 2015 participa al Col·loqui internacional de la Universitat de Jaén 'Àgape: De l'Amor en el patrimoni literari / Agapè : De l'Amour dans le patrimoine littéraire' amb la ponència Karen Blixen (Isak Dinesen) i l'amor a 'El festí de Babette'.
Participa a La Setmana del Llibre en Català 2015 amb la lectura d'un fragment de 'La mirada del fill', dins l'acte "Llegiu llibres en català. (1970-2015)". També a la Petonada LGBTI 2017, ambdós actes organitzats per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
PREMIS: Guanya el XVIII Premi Joan Fuster de Narrativa Ciutat d'Almenara. El 2016 guanya una beca de residència per a escriptors a Finlàndia de l'Associació Cultural Nuoren Voiman Liitto, i fa una xerrada a la biblioteca Sysmän Kirjasto. El 2016 és guardonada amb la prestigiosa beca internacional de residència Shanghai Writing Program 2016, concedida per l'Associació d'Escriptors de Xangai, i durant la seva estada participa en un seguit de lectures i taules rodones a la Shanghai Writers' Association (SWA), Fudan University de Xina, East China Normal University, Sinan Mansion i a l'Institut Cervantes de Xangai. El 2017 guanya la beca internacional Baltic Centre for Writers and Translators a Suècia i la beca de residència International Writers' and Translators' Center of Rhodes a Grècia. El 2018 guanya la beca internacional Krakow UNESCO City of Literature a Polònia i durant la seva estada participa activament al Conrad Festival amb un seguit de lectures i xerrades a l'Institut Cervantes de Cracòvia, a Massolit Books o a Baza.Guanya el quart premi internacional d'escriptura al V Shanghai Get-Together, que convoca la biblioteca de Xangai. El 2019 és guardonada amb la beca de residència International Writers' and Translators' House a Letònia. El 2020 guanya la beca IWP Acadèmia de Literatura a la Xina.
