Núria Añó guardonada amb una beca a Xangai: "Xangai és un interessant xoc cultural per a un escriptor" | Rosa Peroy (Lleida)
Núria Añó, escriptora i traductora. Guardonada amb una beca a Xangai
"Xangai és un interessant xoc cultural per a un escriptor"
Núria Añó (Lleida, 1973) va començar a escriure de ben jove i publicà el seu primer relat el 1990. Amb una prosa arriscada, Añó ha guanyat diversos premis, i relats seus han estat traduïts a l'espanyol, francès, anglès, alemany, italià i polonès. Avui marxa a Xangai, per fer creació literària junt amb 9 escriptors més de tot el món amb una beca de dos mesos que atorga l'Associació d'Escriptors de Xangai.
P.: Vostè es dedica a la literatura en el sentit ampli.
R.: Ho podríem dir així. He escrit relats i novel·les, però també faig traduccions en llengua alemanya i també xerrades i col·loquis relacionats amb la literatura.
P.: Té quatre novel·les publicades.
R.: Els nens de l'Elisa -finalista del premi Ramon Llull-, L'escriptora morta, Núvols baixos i La mirada del fill. També he fet assaig.
P.: Actualment està escrivint una biografia.
R.: Sí. Escric sobre una dona jueva, Salka Viertel, que va haver d'exiliar-se als EUA i es va convertir en la guionista de les darreres pel·lícules de Greta Garbo, a més de tenir un saló on hi anava tota la intel·lectualitat europea exiliada de l'època. Crec que la tasca de la Viertel i la seva figura no han estat prou conegudes ni reconegudes.
P.: Quan la tindrà enllestida?
R.: La biografia està gairebé acabada; de fet, la meva idea és completar el treball a Xangai.
P.: En què consisteix la beca que ha guanyat?
R.: És una estada de dos mesos a un apartament d'una zona cèntrica de Xangai, per tal de provocar un xoc cultural. La concedeixen a escriptors ja traduïts i em va agradar perquè no et demanen cap treball, sinó que t'endinsis del cosmopolitisme de la capital econòmica de Xina. Per primer cop, he trobat una beca on només has de fer xerrades, intercanvi amb professors i alumnes, parlar de l'obra pròpia...
P.: Haurà de practicar l'anglès.
R.: No et creguis. M'he informat i molta gent no el parla. Estic aprenent el bàsic de xinès...
P.: La seva literatura és molt femenina.
R.: Treballo en allò que jo conec, amb voluntat de denunciar allò que no m'agrada. Per això les dones lectores dels meus llibres s'hi senten identificades, perquè totes sabem de què parlo.
