El passat 28 i 29 d'octubre de 2010 vaig participar en un col·loqui internacional a la UdL sobre escriptura femenina que duia per títol: "Des lettres et des femmes: l'écriture au féminin", activitat que organitzava el grup de recerca Lipofrancume (Literatura popular francesa i cultura mediàtica) de la Universitat de Lleida.
Com a autora no cal dir que em va alegrar saber a través d'Àngels Santa, professora de Literatura Francesa a la UdL, que la meva literatura tingués punts en comú i s'escaigui amb el terme d'escriptura femenina, potser perquè jo no em fixo amb aquestes coses quan escric. Però aleshores mencionà el passat estiu que preparava un col·loqui d'aquesta temàtica, que potser podia participar-hi d'alguna manera... Digué això mentre em passava el programa amb la major part de temes que es tractarien a la que ja es coneix com Tercera trobada de tardor. Per suposat, mentre llegia que personalitats destacades en llengua francesa i professors d'universitat experts en la matèria en qüestió, com ara: Simone Bernard-Griffiths, Marie-France Borot, Mariona Vila, Carme Figuerola, Concepció Canut, Claude Benoît, Béatrice Didier, Jeannine Guichardet, Madeleine Bertaud, Eric Francalanza o Claude Schopp, parlarien de figures femenines i autores com: George Sand, Camille Claudel, Claire Etcherelli, Virginia Woolf, Pierrette Fleutiaux, Michèle Desbordes, Paule Constant, Mlle de Montpensier, Anne Dacier, Marceline Desbordes-Valmore, el primer que em va venir a la ment fou que ja podia començar a pensar en alguna autora en concret i no fer res més que llegir-la durant els poc més de tres mesos que quedaven. És clar que abans que em decidís per alguna, l'Àngels ja matisà que volia que parlés de mi com a creadora; així doncs, l'escriptura vista per una autora femenina.
I segurament quan vaig començar a cercar per la banda d'on sorgeix la meva dedicació a la literatura, què em porta a escriure una vegada i una altra, llavors encara no era del tot conscient que em tocaria indagar dins meu, com ho faria si es tractés de personatges també propis, passant de text en text, deixant alguna pàgina en blanc, esperant trobar les paraules més endavant, i així fins trobar-me un 28 d'octubre de ple en aquest col·loqui on la meva xerrada es titulava "Tinta als dits: un altre exemple d'escriptura". La presidia Àngels Santa i Carme Figuerola va fer-ne la traducció simultània al francès, però de la meva participació destacaria aquell públic atent que agafava apunts.
Un col·loqui intens pels dos dies que durà. També molt enriquidor quant a autores que es tractaren i temàtiques tan diverses. Però tanmateix ho vaig viure com un retrobament de gent molt unida per l'amor a les lletres, i on Claude Schopp, escriptor i eminent especialista d'Alexandre Dumas, ja parlava tot fent jocs de paraules. Alhora, un retrobament on l'amistat va tenir-hi un paper destacat, segurament el motor que va fer possible el mateix col·loqui, el qual ja estava dedicat a la professora Simone Bernard-Griffiths, en agraïment a la seva dedicació en el camp de la literatura de dones i literatura francesa del segle XIX. Al mateix temps, en acabar el col·loqui, també ella ens va sorprendre amb un text que havia escrit durant la seva estada a Lleida i resumia molt bé l'esperit d'aquelles dues jornades, fent esment a cadascun dels temes que es tractaren d'un mode particular i emotiu.
El meu agraïment a tota la gent que hi participà, per contagiar el plaer per les autores, saber endinsar-se tan bé en els seus móns i per la seva amabilitat. Però sobretot a l'Àngels, que és alhora qui va fer possible aquest projecte, pel seu entusiasme constant i per voler fer-me partícip d'aquells dies on els carrers ja caminats de Lleida tingueren un aire més afrancesat que de costum.
