La Sílvia i el seu marit tornen del seu passeig matiner que ha culminat al centre, i tantes botigues i cafeteries que van passant de llarg. Perquè si ara ella, mentre tornen, gosa mirar enlaire, trobarà aquell edifici per on entrava i sortia, pujava escales i les baixava, setmana rera setmana, cada dimarts i dimecres. Una pot seguir el pas ferm del seu marit i, alhora, mantenir la mirada absorta cap a tal façana que comença a quedar enrera, perquè si mira cap a alguna de les finestres més altes podria encara intuir una silueta, una figura a contrallum, com una ombra rera la cortina. Així és com ella es recorda dins d’aquell pis, mirant d’igual mode el carrer i preguntant-se on duia tot allò. I si tornava cap a l’amant, ja no es preguntava res, perquè aleshores ja es podia intuir que ell començava a cansar-se d’ella. És clar que ella no ho volia veure, i ja treia alguna camisa nova que havia comprat en algun d’aquests aparadors que avui passen de llarg. Per més que ara s’aturi en un i el marit segueixi per la vorera, més perdut i més gran que fa uns anys, i també el seu home sembla necessitar-la, o això acaba d’intuir la Sílvia mentre mira preus o, de reüll, a ell. I com sembla girar-se el marit quan s’adona que a la seva vora hi manca l’altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol. Però mirin, el seu home torna a rescatar-la i l’agafa del braç amb un gest afectuós. Abraça’m, pregava aquesta dona a un desconegut, i ella també semblava una altra, no sé, alguna capaç de gastar-se molts diners de cop a canvi d’un simple: de res. El qual deia amb la mirada baixa, amb la boca petita i amb un gest de braç, com si no tingués importància. Però aquí segueix la Sílvia, en aquest recorregut on sempre acaba duent la mà al passamà de casa.


Lectura

     "I com sembla girar-se el marit quan s'adona que a la seva vora hi manca l'altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol."
--del llibre Núvols baixos, Núria Añó

     "Allí, vora els rosers florits el veié somriure i havent obert el sobre, plorar com un nen."
--En l'ombra, Núria Añó

     "Europa, aquesta terra de fàcil matemàtica on el que treballa suma i el que es retira resta."
--2066. Comença l'etapa de correcció, Núria Añó

     "Podria fer una maleta i anar-se'n. Però no coneix res més, tret del que veu."
--Presagi, Núria Añó
 
Lectura

Fragment de la novel·la Núvols baixos. Omicron, 2009
Amunt

Biografia
Publicacions
Entrevistes
Crítiques
Lectura
     2066. Comença l'etapa de correcció [ca] [es] [en] [fr] [it] [de] [pl]
     Presagi [ca] [es] [en] [de]
     En l'ombra
     Franz Werfel i els armenis
     Fragments de textos
Especials
     Congressos i col·loquis internacionals
     Presentacions de llibres
     Signatura de llibres
     Trobades d'escriptors
     Xerrades i tallers de lectura
Galeria de fotos
Contacte
Sitemap
L'escriptora al Facebook, Twitter i Instagram
mobile version | desktop version
Pàgina creada el 22-08-2014. © Núria Añó. All rights reserved.
Free Web Counter
Website Hit Counter
Fragment de NÚVOLS BAIXOS, Núria Añó
Benvinguts al web de l'escriptora Núria Añó
Núvols baixos
Chinese
suomi
pl
it
fr
es
ca
de
en