Amunt
Passes de ball | Àngels Santa

Cada nou llibre de Núria Añó és un repte per al lector. La complexitat de l'escriptura i del caràcter dels personatges reclama tota la seva atenció i no es pot deixar anar a la facilitat d'una lectura planera ni per un moment, s'ha de mantenir sempre a l'aguait, amb tots els sentits posats a esbrinar la trama, d'una banda, i de l'altra, a no deixar passar per alt cap detall significatiu per entendre el món que se li presenta davant dels seus ulls.

Com de costum el decorat no es pot establir d'una manera precisa. L'escriptora al·ludeix una altra vegada a un dels seus elements climatològics privilegiats, la neu, i la neu protagonitza algun moment de la història com ho fan la muntanya i la mar... Elements molt generals que no permeten d'esbrinar amb tota certesa quin és el paisatge real que inspira el llibre, voluntàriament deixat a l'elecció del lector...

La novel·la es divideix en tres parts, dominades cadascuna per una imatge femenina. A la primera part hi ha sobretot la figura de la Paula, la mare; a la segona, la de l'àvia, la Vera; a la tercera la de la companya, la Sophie. I per totes elles passa l'ombra d'una dona sense nom, la pèl-roja que desenvolupa un important paper al llarg de l'obra.

El tema més representatiu de la novel·la és el tema de l'adopció. En Daniel és un nen adoptat, però també ho és Sophie que passa per diverses famílies d'acollida. En realitat el tema de l'adopció comporta el de les relacions familiars, pares, fills, avis, mares biològiques, pares i mares adoptius amb totes les implicacions complementàries.

Núria Añó evoca també el món artístic, hem parlat de la dansa que ocupa bona part del relat, però hi ha també la música, representada pel piano i estretament unida al ball. Hi ha sobretot la pintura. Per a Añó, com per a Proust, l'art sembla ésser la justificació per excel·lència de l'existència.

Novel·la dura on la família i la seva complexitat es posa de relleu amb tota la seva intensitat i tota la seva crueltat. No podem evitar d'evocar l'univers d'Edith Warthon a Ethan Frome o el d'algunes obres del millor Simenon com Il y a encore de noisetiers, Le Fils o Le Veuf on les relacions familiars i la problemàtica de la paternitat i de la filiació es posen de manifest amb totes les seves conseqüències. La seva lectura està plena d'interès i no ens deixa indiferents car és una invitació a la reflexió en un món on la banalitat exerceix el seu imperi.
Crítiques | La mirada del fill

La Quera · 28 de desembre del 2012

Biografia
Publicacions
Entrevistes
Crítiques
Lectura
     2066. Comença l'etapa de correcció [ca] [es] [en] [fr] [it] [de] [pl]
     Presagi [ca] [es] [en] [de]
     En l'ombra
     Franz Werfel i els armenis
     Fragments de textos
Especials
     Congressos i col·loquis internacionals
     Presentacions de llibres
     Signatura de llibres
     Trobades d'escriptors
     Xerrades i tallers de lectura
Galeria de fotos
Contacte
Sitemap
L'escriptora al Facebook, Twitter i Instagram
mobile version | desktop version
Núria Añó
La mirada del fill
Abadia, Manresa, 2012
ISBN: 978-84-96847-77-4
Pàgina creada el 27-01-2014. © Núria Añó. All rights reserved.
Free Web Counter
Website Hit Counter
Benvinguts al web de l'escriptora Núria Añó
La mirada del fill
Chinese
suomi
pl
it
fr
es
ca
de
en